THE BEATLES - THE ABBEY ROAD SUITE

Publicació: 26 de setembre de 1969

La Suite d'Abbey Road és una obra mestra, barrejant de manera perfecta estils musicals diversos i mostrant la increïble creativitat dels Beatles. Des de "You Never Give Me Your Money" fins a "The End", és un viatge que mostra la seva evolució musical i el seu geni col·lectiu, deixant una empremta en la història de la música.

La decisió dels Beatles de connectar idees de cançons existents en el que comúnment es coneix com la "Medley d'Abbey Road" o "medley llarg" va ser una aproximació pragmàtica que es va adaptar a la dinàmica dins la banda durant les seves últimes sessions d'enregistrament. En lloc de desenvolupar cançons totalment noves, van optar per entrelaçar fragments i idees, creant un viatge musical cohesionat i memorable pels seus seguidors. L'esforç col·lectiu per muntar aquesta suite va ser una manera harmoniosa pels membres de la banda de contribuir al producte final, especialment enmig de les tensions creixents entre ells el 1969.

La Suite d'Abbey Road és una col·lecció de fragments i retalls de cançons barrejats de manera coherent a l'àlbum. Tot i que no s'indiqui explícitament com un medley, inclou: "You Never Give Me Your Money", "Sun King", "Mean Mr Mustard", "Polythene Pam", "She Came In Through The Bathroom Window", "Golden Slumbers", "Carry That Weight" i "The End".

Enregistrats individualment o en parelles entre maig i agost de 1969, aquests fragments es van connectar amb habilitat utilitzant transicions d'acords i sons d'interval, creant un viatge musical cohesionat. "Because" que precedeix el medley actua com una mena d'obertura, insinuant una continuació i millorant el flux narratiu global de la suite. A més, la sorpresa "hidden track," "Her Majesty," segueix el medley com una breu peça de 26 segons.

El primer segment de la suite, "You Never Give Me Your Money," destaca com el més llarg i sembla estar elaborat a partir de fragments de diverses cançons. Després, "Sun King" parodia els estereotips mediterranis, començant amb ecos de "Albatross" de Fleetwood Mac i acabant amb un imaginatiu toc italià. "Golden Slumbers" introdueix cordes melancòliques, i "The End" serveix com a comiat emotiu. A "The End," Ringo Starr realitza el seu únic solo de bateria en una gravació dels Beatles. La cançó conclou amb solos de guitarra de McCartney, Harrison i Lennon, cada un prenent torns en intervals. Alguns elements lírics al medley fan al·lusió oberta a la conclusió imminent de la banda. veiem algunes notes breus de cada cançó:

1. "You Never Give Me Your Money": Un començament brillant, transicionant a través de múltiples seccions, reflectint les lluites financeres i internes de la banda.

2. "Sun King": Suau i somiadora, introdueix una atmosfera meditativa, mostrant la capacitat dels Beatles de crear paisatges sonors diversos.

3. "Mean Mr. Mustard": Breu i contundent, afegeix un caràcter estrany al medley, proporcionant un ràpid canvi d'ambient.

4. "Polythene Pam": Una rocker d'alt voltatge, contribuint a la barreja eclèctica d'estils del medley.

5. "She Came In Through the Bathroom Window": Una transició perfecta des de la pista anterior, aquesta és enganxosa i dinàmica, mostrant la destresa compositiva de la banda.

6. "Golden Slumbers": Una peça bonica i melòdica que serveix com a transició emotiva, portant cap al clímax commovedor del medley.

7. "Carry That Weight": Aquesta pista entrellaça elements de cançons anteriors, creant una sensació d'unitat i motius musicals compartits, reforçant el pes temàtic de l'àlbum.

8. "The End": Una conclusió poderosa amb solos de guitarra memorables i la icònica frase "And in the end, the love you take is equal to the love you make" (I al final, l'amor que rebs és igual a l'amor que dones), portant el medley —i l'àlbum— a un brillant tancament.

9. "Her Majesty": Originalment pensada per ser part de la suite, "Her Majesty" va ser exclosa però després reinstaurada per Paul McCartney. La seva naturalesa breu proporciona un final lleuger i inesperat a l'àlbum. La decisió d'incloure-la després del silenci que segueix "The End" va ser, segons sembla, un accident durant el procés d'edició, afegint una dosi d'espontaneïtat a la conclusió de l'àlbum.

Molts el coneixen com el "medley d'Abbey Road", els Beatles li diuen "la llarga". Prefereixo utilitzar "la suite d'Abbey Road". Però no hi ha dubte que, sigui com sigui que es digui, estem davant d'un dels moments més grans i meravellosos de la història de la música pop.

THE ABBEY ROAD SUITE

Released: September 26, 1969

The Abbey Road medley is a masterpiece, seamlessly blending diverse musical styles and showcasing the Beatles' incredible creativity. From "You Never Give Me Your Money" to "The End," it's a journey that encapsulates their musical evolution and collaborative genius, leaving a lasting impact on music history.

The Beatles' decision to connect existing track ideas into what is commonly referred to as "The Abbey Road Medley" or "long medley" was a pragmatic approach that suited the dynamics within the band during their final recording sessions. Instead of developing entirely new songs, they chose to weave together fragments and ideas, creating a cohesive and memorable musical journey for their fans. The collaborative effort to assemble this medley became a harmonious way for the band members to contribute to the final product, especially in the midst of growing tensions among them in 1969.

The Abbey Road Medley is a collection of fragments and song snippets seamlessly woven together on the album. Although not explicitly listed as a medley, the individual components include "You Never Give Me Your Money," "Sun King," "Mean Mr Mustard," "Polythene Pam," "She Came In Through The Bathroom Window," "Golden Slumbers," "Carry That Weight," and "The End." 

Recorded individually or in pairs between May and August 1969, these fragments were skillfully connected using chord transitions and interval sounds, creating a cohesive musical journey. "Because" preceding the medley serves as a kind of overture, hinting at a continuation and enhancing the overall narrative flow of the medley. Additionally, the surprise "hidden track," "Her Majesty," follows the medley as a short 26-second piece.

The first segment of the medley, "You Never Give Me Your Money," stands out as the longest and appears crafted from diverse song fragments. Following this, "Sun King" playfully parodies Mediterranean stereotypes, starting with echoes of Fleetwood Mac's "Albatross" and concluding with an imaginative Italian flair. "Golden Slumbers" introduces melancholic strings, and "The End" serves as a poignant farewell. In "The End," Ringo Starr delivers his first and only drum solo in a Beatles recording. The song concludes with guitar solos from McCartney, Harrison, and Lennon, each taking turns in two-bar intervals. Some lyrical elements in the medley openly allude to the band's impending conclusion. Let's see some brief notes of each song: 

1. "You Never Give Me Your Money": A brilliant start, transitioning through multiple sections, reflecting the band's financial and internal struggles.

2. "Sun King": Smooth and dreamy, it introduces a meditative atmosphere, showcasing the Beatles' ability to create diverse sonic landscapes.

3. "Mean Mr. Mustard": Short and punchy, it adds a quirky character to the medley, providing a quick shift in mood.

4. "Polythene Pam": A high-energy rocker, contributing to the eclectic mix of styles in the medley.

5. "She Came In Through the Bathroom Window": A seamless transition from the previous track, this one is catchy and dynamic, showcasing the band's songwriting prowess.

6. "Golden Slumbers": A beautiful, melodic piece that serves as a poignant transition, leading into the heartwarming climax of the medley.

7. "Carry That Weight": This track weaves elements from previous songs, creating a sense of unity and shared musical motifs, reinforcing the thematic weight of the album.

8. "The End": A powerful conclusion featuring memorable guitar solos and the iconic "And in the end, the love you take is equal to the love you make" line, bringing the medley—and the album—to a satisfying close.

9.  "Her Majesty": Originally intended to be part of the medley, "Her Majesty" was edited out but later reinstated by Paul McCartney. Its brief, whimsical nature provides a light-hearted and unexpected ending to the Abbey Road album. The decision to include it after the silence following "The End" was reportedly a happy accident during the editing process, adding a touch of spontaneity to the album's conclusion.