TXARANGO - UNA LLUNA A L’AIGUA
Publicada: Març de 2017
Àlbum: El Cor de la Terra
Hi ha cançons que no només s’escolten: es viuen, es comparteixen, es respiren col·lectivament. “Una lluna a l’aigua”, una de les peces més icòniques del grup Txarango, és una d’aquestes. Publicada el 2017 com a primer single del disc “El cor de la terra”, la cançó exposa l’essència d’una banda que ha sabut convertir la música popular catalana en una festa global i emocional.
Des del primer compàs, la peça desplega l’univers sonor típic de Txarango: una mescla de reggae, cúmbia, pop i rumba catalana. Però sota l’aparença de cançó festiva s’hi amaga una profunditat poètica notable. La veu càlida de l’Alguer Miquel, amb aquella manera de cantar que sembla somriure, fa d’amfitriona d’una trobada entre el desig i la llibertat: “Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire. Aquest vers resumeix el to general de la peça: una crida a la connexió sincera, sense possessió ni artifici, una dansa entre dos éssers que es reconeixen dins el flux efímer del temps.
El títol no és casual: la lluna reflectida a l’aigua és bellesa i inestabilitat alhora. És un mirall que vibra, que s’escapa, que canvia amb cada moviment. Txarango converteix aquesta imatge en símbol d’un amor que no vol dominar ni retenir, sinó simplement viure i brillar mentre dura. La lluna sobre l’aigua es mou, tremola, no és estàtica; alhora és clara i fràgil. Reflecteix possiblement la idea de dansar, de moure’s en l’aigua/música/vibració, de no ser només “posseir” sinó “brillar en moviment”. Potser també suggereix l’idea de la connexió entre el cel (la lluna) i l’aigua (terra/moviment), unió d’elements, igual que la lletra parla de fusió pell-terra, cos-cos. En un món sovint accelerat i possessiu, la cançó defensa una altra manera d’estimar: compartint temps, ball, mirades i presència.
A més de l’àmbit romàntic, la cançó té un to de celebració col·lectiva, de festa, de ciutat (Barcelona s’esmenta) i de música que uneix. No és casualitat que la lletra parli de Barcelona i del batec de la terra: la ciutat, la festa i la natura esdevenen parts d’un mateix organisme viu. Fa un pont entre l’individual (“jo vull descobrir-te amb tot el cos”) i el col·lectiu (“som una bala a la deriva, tenim foc a la sang”). Per tant, es pot interpretar també com un himne festiu de connexió: amb la música, amb l’altre, amb la ciutat, amb la vida.
El videoclip, dirigit per Guillem Cruells, reforça aquesta idea amb imatges de jovent, balls al carrer i nocturnitat urbana. No hi ha protagonistes perfectes, sinó rostres reals, gent que viu i somriu. L’aigua i la lluna hi apareixen com a testimonis silenciosos d’una Barcelona que respira música i diversitat. És una peça visual que encarna el mateix esperit que la cançó: celebrar la vida quotidiana com si fos un miracle.
“Una lluna a l’aigua” arriba en un moment de maduresa artística del grup. Després de l’èxit de “Som Riu” i “Benvinguts al llarg viatge”, Txarango ja no necessitava demostrar res. Podien permetre’s ser més íntims sense perdre energia, més poètics sense renunciar a la festa. “El cor de la terra” és un disc que celebra la connexió entre persones, natura i ciutat. Va sortir en un moment en què Txarango ja era un dels grups més estimats dels Països Catalans, amb una gran base de fans jove i compromesa. El grup sempre ha destacat pel seu missatge solidari, festiu i optimista, amb fort vincle a moviments socials i cooperatius.
“Una lluna a l’aigua” és una de les peces més completes de Txarango: musicalment impecable, líricament suggeridora i emocionalment radiant. Aquesta cançó no és només un tema d’amor o de festa, sinó també una metàfora de convivència i llibertat compartida. És una cançó que ens recorda que viure i estimar són verbs que tenen el seu millor sentit en moviment. Com la lluna que tremola al reflex de l’aigua, com la música que s’apaga quan la nit es fon però que mentre dura, ens encén. Txarango signa amb “Una lluna a l’aigua” una de les cançons més belles i significatives de la música catalana contemporània. Un himne a la vida compartida.





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada