KC & THE SUNSHINE BAND - THAT’S THE WAY (I LIKE IT)

Publicació: 10 de juny de 1975

Llistes: Regne Unit: #4   EUA: #1 (2 setmanes)

"That's the Way (I Like It)" de KC and the Sunshine Band, inclòs al seu segon àlbum d'estudi autotitulat del 1975, va assolir un èxit significatiu a les llistes de Billboard. Es va convertir en el segon número u de la banda a la llista Hot 100. Va liderar la llista dues vegades en un període d'un mes a finals de 1975. Després d'arribar al número u durant una setmana, va ser breument reemplaçat per un altre èxit disco, "Fly, Robin, Fly" de Silver Convention. "That's the Way (I Like It)" va recuperar la primera posició per una setmana addicional després que "Fly, Robin, Fly" completés tres setmanes al cim. La cançó també va liderar la llista de singles de soul durant una setmana.

Inicialment, la cançó tenia un to més suggerent amb "uh-huhs" que originalment pretenien sonar sensuales, inspirats per la cançó francesa "Je T'aime... Moi Non Plus" de Jane Birkin i Serge Gainsbourg. El cantant Harry Wayne Casey va decidir moderar aquestes vocalitzacions per transmetre alegria en lloc de plaer.

Quant a la lletra, Rick Finch va mencionar que van haver de moderar les paraules per fer que la cançó fos més comercialment viable i evitar la controvèrsia. Va destacar els estàndards de censura més estrictes de l'època comparats amb avui, on els artistes poden ser més explícits. Finch creia en mantenir la lletra suggerent d'una manera poètica per permetre als oients interpretar-les com vulguin, fet que ampliava l'atractiu de la cançó i la feia més inclusiva.

En una entrevista, Richard Finch va reflexionar sobre l'eufòria i l'energia que envoltava la creació de "That's the Way (I Like It)". Finch va descriure com l'èxit del seu èxit anterior, "Get Down Tonight", va alimentar la seva emoció i confiança. Va destacar la joia i l'entusiasme que sentien tots els implicats en el procés d'enregistrament, assenyalant que es podien sentir els somriures a les interpretacions, especialment dels cantants dels cors. Finch va atribuir la qualitat màgica de la cançó a la sensació palpable i incredulitat que estaven aconseguint l'èxit des de la seva base a Miami, Florida, en una petita discogràfica independent. L'experiència era tan surrealista per a ells que sovint sentien que estaven vivint un somni.

KC & THE SUNSHINE BAND - THAT’S THE WAY (I LIKE IT)

Released : June 10, 1975

Charted:  UK: #4    US: #1 (2 weeks)

"That's the Way (I Like It)" by KC and the Sunshine Band, featured on their 1975 self-titled second studio album, achieved significant success on the Billboard charts. It became the band's second number-one hit on the Billboard Hot 100, a rare feat in music history as it topped the chart twice within a one-month period in late 1975. Initially reaching number one for one week, it was briefly replaced by another disco hit, "Fly, Robin, Fly" by Silver Convention. "That's the Way (I Like It)" reclaimed the top spot for an additional week after "Fly, Robin, Fly" completed its three-week reign. The song also topped the soul singles chart for one week.

Initially the song had a more suggestive tone with "uh-huhs" that were originally meant to sound sensual, inspired by the French song "Je T'aime... Moi Non Plus" by Jane Birkin and Serge Gainsbourg. Lead singer Harry Wayne Casey decided to tone down these vocalizations to convey jubilation rather than pleasure. 

Regarding the lyrics, Rick Finch mentioned that they had to moderate the words to make the song more commercially viable and avoid controversy. He highlighted the stricter censorship standards of the time compared to today, where artists can be more explicit. Finch believed in keeping lyrics suggestive in a poetic manner to allow listeners to interpret them as they wish, which he felt broadened the song's appeal and made it more inclusive.

In an interview Richard Finch reflected on the euphoria and energy surrounding the creation of "That's the Way (I Like It)". Finch described how the success of their previous hit, "Get Down Tonight," fueled their excitement and confidence. He emphasized the joy and enthusiasm felt by everyone involved in the recording process, noting that you can hear the smiles in the performances, especially from the background singers. Finch attributed the magical quality of the song to the palpable sense of accomplishment and disbelief that they were achieving success from their base in Miami, Florida, on a small independent label. The experience was so surreal to them that they often felt like they were living a dream.