LED ZEPPELIN - WHEN THE LEVEE BREAKS

Llançament: 8 de novembre de 1971

Àlbum: Led Zeppelin IV

"When the Levee Breaks" és una cançó de blues country escrita i enregistrada inicialment per Memphis Minnie i Kansas Joe McCoy el 1929. Led Zeppelin va versionar la pista per al seu quart àlbum sense títol. El cantant Robert Plant va proposar la cançó perquè la banda la gravés, i tot i que les lletres de Plant van romandre fidels a l'original, Jimmy Page va introduir un nou riff de guitarra que va distingir la seva interpretació, però sovint és la excepcional percussió de John Bonham el que rep més atenció com a tret definitori de la cançó.

La lletra s’inspira en la Gran Inundació del Mississipí de 1927. Durant aquest esdeveniment catastròfic, els treballadors de les plantacions afroamericans van ser coaccionats amb armes de foc per treballar en el dic, apilant sacs de sorra per evitar la inundació dels pobles veïns. La cançó reflecteix les dificultats que van afrontar aquests treballadors, que treballaven incansablement tant de dia com de nit per evitar l'aixecament de les aigües. Després que el dic finalment es trenqués molts dels afroamericans van quedar atrapats a les àrees inundades, obligats a participar en els esforços d’auxili i neteja mentre vivien en camps improvisats amb provisions limitades. Robert Plant es va sentir atret per aquest context històric i va incloure el disc original a la seva col·lecció.

"When the Levee Breaks" va ser sotmesa a una extensa producció a l'estudi, amb un resultat de mescla complex. Tot i que el procés va ser desafiador, el resultat va ser impressionant, especialment quan s’escolta amb auriculars. Al llarg de la cançó, les veus es van tractar de manera diferent a cada vers, a vegades incorporant efectes de fase. A més, Jimmy Page va utilitzar una tècnica d'eco inversa a l'harmonica, posant l'eco abans del so, afegint un toc sonor peculiar a la cançó.

El so icònic de la bateria de John Bonham es va aconseguir a través de tècniques d'enregistrament innovadores. L'enginyer Andy Johns va posicionar la bateria de Bonham en un rebedor a Headley Grange, amb micròfons situats a tres pisos d'altura per captar el so que rebotava cap al cel. El so únic de la bateria es va millorar encara més passant la bateria a través d'un Binson Echorec, una màquina d'eco inicialment destinada a les guitarres. A diferència dels dispositius basats en cinta, el Binson Echorec utilitzava un tambor de metall prim per crear el seu eco distintiu. Johns va utilitzar dos micròfons a la bateria, afegint limitadors a tots dos mics per controlar la dinàmica. La combinació de l'acústica del rebedor, la col·locació dels micròfons i l'efecte d'eco únic produït pel Binson Echorec va resultar en el so de bateria inigualable de Bonham a la pista. Johns va descriure l'efecte com "bastant espectacular," atribuint el distintiu so "Ga Gack" al Binson Echorec en lloc de la tècnica de toc de Bonham.

La cançó va ser enregistrada inicialment a un ritme més ràpid abans de ser frenada durant la producció. Aquesta alteració de ritme va resultar en un so únic i pesant, especialment perceptible en els solos d'harmonica i guitarra. Robert Plant va adaptar la seva veu per ajustar-se a la nova tonalitat, contribuint a la qualitat distintiva de la pista. Les intricades tècniques d'estudi emprades van fer que la cançó fos extremadament difícil de replicar en directe. Led Zeppelin la va interpretar només en dues ocasions: una com a assaig previ a un concert a Dinamarca abans de la seva gira pels Estats Units el 1975 i una altra vegada durant la seva segona nit a Chicago.

Jason Bonham, reflexionant sobre la icònica contribució a la bateria de la pista "When the Levee Breaks" del seu pare, la va descriure com "la introducció de bateria dels Déus." Va subratllar el reconeixement universal de l'habilitat a la bateria de John Bonham, observant que la gent identificaria immediatament el so com la feina del seu pare. Malgrat l'estatus llegendari del seu pare en el món de la música, Jason va lamentar no haver tingut l'oportunitat d'expressar-li directament com d’extraordinària era la seva habilitat a la bateria, ja que John Bonham era simplement el "pare" per a ell.

LED ZEPPELIN - WHEN THE LEVEE BREAKS

Released: November 8, 1971

Album: Led Zeppelin IV

"When the Levee Breaks" is a country blues song initially written and recorded by Memphis Minnie and Kansas Joe McCoy in 1929. Led Zeppelin covered the track for their untitled fourth album. Singer Robert Plant proposed the song for the band to record, and although Plant's lyrics remained faithful to the original, Jimmy Page introduced a new guitar riff that distinguished their rendition, but it's often John Bonham's exceptional drumming that garners the most attention as the song's defining feature.

The lyrics draw inspiration from The Great Mississippi Flood of 1927. During this catastrophic event, African-American plantation workers were coerced at gunpoint to labor on the levee, stacking sandbags to prevent the flooding of neighboring towns. The song reflects the hardships faced by these workers, who toiled tirelessly both day and night to stave off the rising waters. After the levee eventually broke, African Americans were often trapped in the flooded areas, compelled to engage in relief and cleanup efforts while living in makeshift camps with limited provisions. Robert Plant was drawn to this historical context and included the record in his collection.

"When the Levee Breaks" underwent extensive production in the studio, resulting in a complex and intricate mix. While the process was challenging, the outcome proved impressive, particularly when listened to through headphones.  Throughout the song, the vocals were treated differently on each verse, sometimes incorporating phasing effects. Additionally, Jimmy Page utilized a backward echo technique on the harmonica, placing the echo ahead of the sound, adding to the song's distinctive sonic palette.

John Bonham's iconic drum sound was achieved through innovative recording techniques. Engineer Andy Johns positioned Bonham's drums in a stairwell at Headley Grange, with microphones placed three stories above to capture the sound echoing skyward. The unique drum sound was further enhanced by running the drums through a Binson Echorec, an echo machine initially intended for guitars. Unlike tape-based devices, the Binson Echorec utilized a thin steel drum to create its distinctive echo effect. Johns used two Beyerdynamic M160 microphones on the drums, adding limiters to both mics to control the dynamics. The combination of the stairwell acoustics, microphone placement, and the unique echo effect produced by the Binson Echorec resulted in Bonham's unparalleled drum sound on the track. Johns described the effect as "quite spectacular," attributing the distinctive "Ga Gack" sound to the Binson Echorec rather than Bonham's playing technique.

The song was initially recorded at a faster tempo before being slowed down during production. This alteration in tempo resulted in a unique, sludgy sound, particularly noticeable in the harmonica and guitar solos. Robert Plant adapted his vocals to match the new key, contributing to the distinctive quality of the track. The intricate studio techniques employed made the song exceedingly difficult to replicate in a live setting. Led Zeppelin performed it live on only two occasions: once as a warm-up gig in Denmark before their 1975 US tour and again during their second night in Chicago.

Jason Bonham, reflecting on his father's iconic drumming contribution to "When the Levee Breaks," described it as "the drum intro of the Gods." He emphasized the universal recognition of John Bonham's drumming prowess, noting that people would immediately identify the sound as his father's work. Despite his father's legendary status in the music world, Jason regretted not having the opportunity to express directly to him how extraordinary his drumming was, as John Bonham was simply "dad" to him.