ROLLING STONES - IT’S ONLY ROCK ‘N ROLL (BUT I LIKE IT) / TIME WAITS FOR NO ONE

IT’S ONLY ROCK ‘N ROLL (BUT I LIKE IT)

Publicació: 26 de juliol de 1974

Llistes: EUA: #16   Regne Unit: #10

"It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)" és el single principal de l'àlbum dels Rolling Stones del 1974 del mateix nom. L'autoria de la cançó s’acredita a Mick Jagger i Keith Richards. Després de la sortida del productor Jimmy Miller, la pista va arribar als deu primers llocs de les llistes del Regne Unit i als vint primers llocs dels Estats Units. Jagger i Richards es van fer càrrec de les tasques de producció de l'àlbum després de la sortida de Miller.

"It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)" és una celebració directa del rock 'n' roll. Ron Wood, que encara no era membre dels Rolling Stones en aquell moment, va tenir un paper important en la creació de la cançó. Wood, juntament amb Mick Jagger a la veu, va organitzar una sessió a The Wick, una finca de Londres, amb David Bowie que proporcionava veus de fons, Willie Weeks al baix, i Kenney Jones, company de banda de Wood als Faces, a la bateria. Quan Keith Richards va escoltar la gravació, va afegir les seves pròpies parts de guitarra però va conservar algunes de les guitarres de 12 cordes de Wood. Les contribucions de Jones, Weeks i Bowie es van mantenir a la versió final de la cançó.

Inspirant-se en "Rock 'n' Roll Suicide" de David Bowie, la lletra de Mick Jagger a "It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)" probablement fa referència a la teatralitat dels intèrprets del glam rock com Marc Bolan i Alice Cooper, que incorporaven actes dramàtics als seus espectacles, incloent suïcidis simulats. La menció de Jagger d'enfonsar un ganivet al seu cor i de suïcidar-se a l'escenari reflecteix aquesta influència de l'era del glam rock per cridar l'atenció i la teatralitat.

L'explicació de Mick Jagger destaca el procés evolutiu de la influència musical i la creació. Descriu com l'estil de la banda, incloent-hi la seva cançó "It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)", va ser modelat per diverses influències musicals, com ara Chuck Berry. Jagger destaca la importància de començar amb la imitació i després evolucionar per desenvolupar un estil únic, traçant paral·lelismes amb altres formes d'art com la pintura i l'actuació. Subratlla la idea que, tot i que les influències poden estar presents, el resultat final és una nova amalgama que esdevé pròpia de l'artista.

El videoclip va ser dirigit per Michael Lindsay-Hogg i va mostrar la banda vestida amb uniformes de mariner, actuant dins d'una tenda plena de bombolles. Mick Taylor va fer una de les seves últimes aparicions amb la banda en aquest vídeo abans de marxar al desembre de 1974, tot i que no va tocar a la cançó en sí. Ronnie Wood, que va tocar la guitarra acústica a la gravació, no va aparèixer al vídeo. Les bombolles es van crear amb detergent, i la idea dels uniformes de mariner va sorgir a l'últim moment per protegir la roba de la banda de possibles danys. Les filmacions van ser desagradables i van representar un desafiament pel risc d'electrocució que impedia que les càmeres i les llums estiguessin dins de la tenda. La banda va haver de ser assegurada per una suma considerable a causa d'aquest risc, i el bateria Charlie Watts va estar a punt de tenir un accident durant les filmacions perquè la banda va oblidar que estava assegut.

TIME WAITS FOR NO ONE 

Publicació: 18 d'octubre de 1974

Àlbum: It's Only Rock 'n Roll

"Time Waits for No One" representa una desviació del so típic dels Rolling Stones, presentant un ritme lent amb una qualitat hipnòtica. Malgrat les seves diferències, continua sent una pista destacada a l'àlbum "It's Only Rock 'n Roll".

"Time Waits for No One" és una fusió de diverses influències, incloent-hi ritmes llatins, pulsacions de jazz i ràfegues de piano de Nicky Hopkins. El ritme distintiu, el riff repetitiu de Keith Richards i la percussió de Ray Cooper donen a la cançó el seu caràcter únic. Aquesta pista marca un ús primerenc de sintetitzador per part de Bill Wyman en una cançó dels Stones.

La sortida de Mick Taylor va marcar la fi d'una era per als Rolling Stones, i "Time Waits for No One" es presenta com una de les seves darreres contribucions a la banda. La gènesi de la cançó durant les sessions de “Sticky Fingers” i el seu posterior desenvolupament per a "It's Only Rock 'n' Roll" destaquen el compromís de la banda en el perfeccionament del seu material amb el temps. L'experiència de Taylor en un viatge al Brasil, sens dubte, va influir en el sabor llatí de la cançó.

El 2012, Mick Taylor va reflexionar sobre "Time Waits for No One", lloant-la com la seva cançó favorita dels Stones per la seva feina a la guitarra. Va elogiar el solo com la seva millor contribució a la banda, destacant-ne la qualitat lírica i la seva desviació del seu so habitual. Taylor va ressaltar la complexitat estructural de la cançó, que va impulsar la seva interpretació en una nova direcció, evocant comparacions amb l'estil de Carlos Santana. Va subratllar el seu paper en la formació de les balades de la banda, manifestant la seva influència significativa en la diversa producció musical.

ROLLING STONES - IT’S ONLY ROCK ‘N ROLL (BUT I LIKE IT) / TIME WAITS FOR NO ONE

IT’S ONLY ROCK ‘N ROLL (BUT I LIKE IT) 

Released: July 26, 1974

Charted:  US: #16  UK: #10 

"It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)" is the lead single from the Rolling Stones' 1974 album of the same name. The songwriting is credited to Mick Jagger and Keith Richards. After the departure of producer Jimmy Miller, the track reached the top ten in the UK charts and the top 20 in the United States. Jagger and Richards took over the production duties for the album following Miller's exit.

"It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)" is a straightforward celebration of rock 'n' roll. Ron Wood, who was not yet a member of The Rolling Stones at the time, played a significant role in the song's creation. Wood, along with Mick Jagger on vocals, organized a session at The Wick, a London estate, with David Bowie providing background vocals, Willie Weeks on bass, and Kenney Jones, Wood's Faces bandmate, on drums. When Keith Richards heard the recording, he added his own guitar parts but retained some of Wood's 12-string guitar work. Jones, Weeks, and Bowie's contributions were retained in the final version of the song.

Drawing inspiration from David Bowie's "Rock 'n' Roll Suicide," Mick Jagger's lyrics in "It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)" likely reference the theatricality of glam rock performers such as Marc Bolan and Alice Cooper, who incorporated dramatic stage acts into their performances, including simulated suicide acts. Jagger's mention of sticking a knife in his heart and committing suicide on stage reflects this influence from the glam rock era's penchant for shock value and theatrics.

Mick Jagger's explanation highlights the evolutionary process of musical influence and creation. He describes how the band's style, including their song "It's Only Rock 'n Roll (But I Like It)," was shaped by various musical influences, such as Chuck Berry. Jagger emphasizes the importance of starting with imitation and then evolving to develop one's own unique style, drawing parallels to other art forms like painting and acting. He underscores the idea that while influences may be present, the end result is a new amalgamation that becomes the artist's own.

The music video was directed by Michael Lindsay-Hogg and featured the band dressed in sailor suits, performing inside a tent filled with bubbles. Mick Taylor made one of his last appearances with the band in this video before leaving in December 1974, although he did not play on the song itself. Ronnie Wood, who played acoustic guitar on the recording, did not appear in the video. The bubbles were created using detergent, and the idea for the sailor suits came about at the last minute to protect the band's wardrobe from damage. Filming proved challenging and unpleasant, with the risk of electrocution preventing cameras and lights from being inside the tent. The band had to be insured for a considerable sum due to this risk, and drummer Charlie Watts nearly had an accident during filming because the band forgot he was sitting down.

TIME WAITS FOR NO ONE

Released: October 18, 1974

Album: It's Only Rock 'n Roll

"Time Waits for No One" is a departure from the typical Rolling Stones sound, featuring a slow-tempo and hypnotic quality. Despite its differences, it remains a standout track on the "It's Only Rock 'n Roll" album.

"Time Waits for No One" is a fusion of various influences, including Latin rhythms, jazz beats, and swirling piano runs by Nicky Hopkins. The distinctive groove, repetitive riff by Keith Richards, and Ray Cooper's driving percussion give the song its unique character. This track marks an early use of synthesizer by Bill Wyman on a Stones song. 

Mick Taylor's departure marked the end of an era for The Rolling Stones, and "Time Waits for No One" stands as one of his final contributions to the band. The song's genesis during the Sticky Fingers sessions and its subsequent development for It's Only Rock 'n' Roll highlight the band's commitment to refining their material over time. Taylor's experience in Brazil undoubtedly influenced the Latin flavor of the song.

In 2012, Mick Taylor reflected on "Time Waits for No One," hailing it as his favorite Stones song for his guitar work. He praised the solo as his best contribution to the band, noting its lyrical quality and departure from their typical sound. Taylor highlighted the song's structural complexity, which pushed his playing in a new direction, evoking comparisons to Carlos Santana's style. He emphasized his role in shaping the band's ballads, underscoring his significant influence on their diverse musical output.