SIMON & GARFUNKEL - THE SOUND OF SILENCE

Estrenada: 19 d'octubre de 1964 (versió acústica original); 12 de setembre de 1965 (versió elèctrica).

Llistes : EUA: #1 (2 setmanes)

"The Sound of Silence" (originalment titulada "The Sounds of Silence") és una cançó del duet musical estatunidenc Simon & Garfunkel, escrita per Paul Simon. La interpretació de la cançó durant una audició en un estudi els va assegurar un contracte discogràfic amb Columbia Records. La versió acústica original es va enregistrar el març de 1964 als estudis d'enregistrament de la 7th Avenue de Columbia a Nova York per al seu àlbum debut, "Wednesday Morning, 3 A.M.", que es va llançar a l'octubre d'aquell any, però que inicialment va tenir vendes decebedores.

Descoratjats pel rendiment poc satisfactori de l'àlbum, Paul Simon i Art Garfunkel van seguir camins separats. Sense saber-ho, la seva discogràfica, Columbia Records, tenia un pla diferent. En un intent de capitalitzar el moviment emergent de folk-rock, el productor Tom Wilson va afegir instruments elèctrics a la pista acústica i la va llançar com a single. Simon i Garfunkel no en tenien coneixement d'aquesta nova versió, però la cançó reeditada es va convertir en un èxit massiu, i això va motivar la seva reunió. Sense la intervenció de Wilson, el duet podria haver seguit camins separats. Quan la cançó va arribar al número 1 de les llistes als Estats Units, Simon era a Anglaterra i Garfunkel estava a la universitat.

En una entrevista amb Terry Gross de National Public Radio (NPR), Paul Simon va recordar el naixement de "The Sound of Silence", revelant que la va escriure mentre treballava en el seu primer treball en la indústria musical. Va descriure com va lluitar per col·locar cançons d'una gran companyia editorial per a la qual treballava, acabant per decidir marxar i conservar la propietat de les seves pròpies composicions. El moment clau va arribar quan va rebutjar donar la seva última creació, "The Sound of Silence", a l'empresa, optant per publicar-la ell mateix. Simon va reflexionar sobre l'apel·lació perdurable de la cançó, atribuint gran part del seu èxit a la simplicitat de la seva melodia i lletra, que captaven un sentiment d'alienació juvenil.

Paul Simon, sovint comparat amb Bob Dylan, va admetre la influència de Dylan a la cançó, però va emfatitzar que no intentava emular-lo. Simon va reconèixer a Dylan com el primer artista seriós a trencar amb les cançons orientades als adolescents, inspirant-lo a explorar temes més profunds. Tot i que Simon estava decidit a no imitar Dylan, li va donar crèdit per obrir noves possibilitats en l'escriptura de cançons.

La connexió amb Dylan a "The Sound of Silence" és profunda en la seva producció. Tom Wilson, que va produir la versió elèctrica, i Bob Johnston, que la va completar, tenien tots dos lligams amb Bob Dylan. Wilson, el productor de Dylan a principis dels anys seixanta, va jugar un paper clau en la transició de Dylan del folk acústic al rock elèctric, ajudant a donar forma al seu so durant el període de la transformació. Johnston, que va succeir Wilson com a productor de Dylan, va continuar col·laborant amb ell fins al 1970.

"The Sound of Silence" va guanyar popularitat inicialment a Boston, on es va convertir en un dels singles més venuts a principis de novembre de 1965. Després es va estendre a Miami i Washington, D.C., arribant al número u a Boston i debutant a la llista Billboard Hot 100.

Al gener de 1966, la cançó va participar en una batalla directa amb "We Can Work It Out" dels Beatles pel primer lloc a la llista Billboard Hot 100. "The Sound of Silence" va assolir la primera posició durant les setmanes del 1 i 22 de gener, mentre que "We Can Work It Out" va mantenir el primer lloc durant les setmanes del 8, 15 i 29 de gener. Durant les setmanes en què "The Sound of Silence" era al número u, "We Can Work It Out" ocupava la segona posició, i viceversa.

Després de l'èxit, Paul Simon va tornar immediatament als Estats Units per enregistrar un nou àlbum de Simon & Garfunkel a petició de Columbia. Recordant el moment en què va saber que la cançó havia arribat al número u, Simon va explicar que seia al cotxe amb Art Garfunkel a una cantonada del barri de Queens, Nova York. Van escoltar el locutor a la ràdio declarar "Número u, Simon & Garfunkel", i Garfunkel va comentar: "Aquests Simon & Garfunkel, han d’estar passan-t’ho bé ara mateix". Tot i això, Garfunkel també recorda el moment de manera diferent, dient que eren a Los Angeles quan el seu representant els va informar del seu èxit al cim de les llistes. Van celebrar-ho obrint les cortines per deixar entrar la llum del sol a l'estança i demanant servei d'habitacions.

La versió que van fer Disturbed pel seu àlbum "Immortalized" del 2015 va sorprendre els fans amb la seva sortida del seu estil típic de heavy metal. El guitarrista Dan Donegan va explicar que van intentar destacar la veu de David Draiman sense sobrecarregar-la amb les guitarres elèctriques, optant per un enfocament més vulnerable amb cordes i violins. Malgrat la sortida del seu so habitual, la versió es va convertir en la seva cançó més ben classificada a les llistes, arribant al número 42. Draiman va expressar el seu estupor davant l'èxit de la versió. Paul Simon va elogiar la interpretació de Disturbed després de la seva actuació a Conan, enviant un correu electrònic a David Draiman expressant el seu agraïment.

SIMON & GARFUNKEL - THE SOUND OF SILENCE

Released: October 19, 1964 (original acoustic version); September 12, 1965 (overdubbed electric version).

Charted:  US: #1 (2 weeks)

"The Sound of Silence" (originally titled "The Sounds of Silence") is a song by the American music duo Simon & Garfunkel, written by Paul Simon. The duo's performance of the song during a studio audition secured them a record deal with Columbia Records. The original acoustic rendition was recorded in March 1964 at Columbia's 7th Avenue Recording Studios in New York City for their debut album, "Wednesday Morning, 3 A.M.," which was released in October of that year but initially garnered disappointing sales.

Disheartened by the album's lackluster performance, Paul Simon and Art Garfunkel went their separate ways. Unbeknownst to them, their record label, Columbia Records, had a different plan. In an attempt to capitalize on the burgeoning folk-rock movement, producer Tom Wilson added electric instruments to the acoustic track and released it as a single. Simon and Garfunkel were unaware of this alteration, but the revamped song became a massive hit, prompting their reunion. Without Wilson's intervention, the duo might have pursued separate paths. When the song reached #1 on the charts in the United States, Simon was in England, and Garfunkel was at college.

In an interview with Terry Gross of National Public Radio (NPR), Paul Simon recounted the genesis of "The Sound of Silence," revealing that he wrote the song while working at his first job in the music industry. He described how he struggled to place songs from a large publishing company he worked for, ultimately deciding to leave and retain ownership of his own compositions. The pivotal moment came when he refused to give his latest creation, "The Sound of Silence," to the company, opting to publish it himself. Simon reflected on the song's enduring appeal, attributing much of its success to the simplicity of its melody and lyrics, which captured a sense of youthful alienation. 

Paul Simon, often compared to Bob Dylan, admitted to Dylan's influence on "The Sound of Silence" but emphasized that he wasn't trying to emulate him. Simon acknowledged Dylan as the first serious artist to break away from teen-oriented songs, inspiring him to explore deeper themes. While Simon was determined not to imitate Dylan, he credited him for opening up new possibilities in songwriting. 

The Dylan connection to "The Sound of Silence" runs deep in its production. Tom Wilson, who produced the electric version, and Bob Johnston, who completed it, both had extensive ties to Bob Dylan. Wilson, Dylan's producer in the early '60s, played a pivotal role in Dylan's transition from acoustic folk to electric rock, helping shape his sound during a transformative period. Johnston, who succeeded Wilson as Dylan's producer, continued to collaborate with him until 1970.

"The Sound of Silence" initially gained popularity in Boston, where it became one of the best-selling singles in early November 1965. It then spread to Miami and Washington, D.C., reaching number one in Boston and debuting on the Billboard Hot 100.

In January 1966, the song engaged in a head-to-head battle with The Beatles' "We Can Work It Out" for the top spot on the Billboard Hot 100. "The Sound of Silence" claimed the number one position for the weeks of January 1 and 22, while "We Can Work It Out" held the top spot for the weeks of January 8, 15, and 29. During the weeks when "The Sound of Silence" was at number one, "We Can Work It Out" held the number two position, and vice versa.

In the aftermath of the song's success, Paul Simon promptly returned to the United States to record a new Simon & Garfunkel album at Columbia's request. Recalling the moment when he learned that the song had reached number one, Simon described sitting in his car with Art Garfunkel on a street corner in Queens, New York. They heard the announcer on the radio declare "Number one, Simon & Garfunkel," prompting Garfunkel to comment, "That Simon & Garfunkel, they must be having a great time." However, Garfunkel remembers the moment differently, recalling that they were in Los Angeles when their manager informed them of their chart-topping success. They celebrated by opening the curtains to let the sunshine into their room and ordering room service.

Disturbed's unexpected cover of "The Sound of Silence" for their 2015 album "Immortalized" surprised fans with its departure from their typical heavy metal style. Guitarist Dan Donegan explained that they aimed to highlight David Draiman's vocals without overpowering them with loud guitars, opting instead for a more vulnerable approach with strings and violins. Despite the departure from their usual sound, the cover became their highest-charting song on the Hot 100, peaking at #42. Draiman expressed his astonishment at the cover's success. Paul Simon praised Disturbed's rendition of his song after their performance on Conan, sending David Draiman an email expressing his appreciation.