LED ZEPPELIN - ACHILLES LAST STAND

Llançament: 31 de març de 1976

Àlbum: Presence

"Achilles Last Stand" és la primera pista del setè àlbum d'estudi de Led Zeppelin, "Presence". Jimmy Page i Robert Plant van començar a escriure la cançó l'estiu de 1975, inspirant-se en la música oriental, la mitologia i els seus viatges. Amb més de deu minuts de durada, és una de les gravacions d'estudi més llargues i complexes de la banda, amb seccions entrellaçades i múltiples parts de guitarra editades.

"Achilles Last Stand" es basa en el mite d'Aquil·les, que va ser submergit al riu Estigia per guanyar la immortalitat però va seguir sent vulnerable al seu taló. París el va matar durant la Guerra de Troia disparant-li una fletxa al taló. La lletra de Robert Plant també reflexa els seus viatges per Marroc, Grècia i Espanya, inspirada en el flamenc i les tradicions marroquines. També es fa referència a la poesia de William Blake, especialment a "La dansa d'Albion", simbolitzant un ressorgiment. La menció de les muntanyes de l'Atles serveix com a doble sentit, al·ludint tant a la seva presència física com al mite del tità Atlas, que sostenia el món.

Robert Plant i la seva dona van patir un accident de cotxe a Grècia, trencant-li el turmell a Plant. En lloc de fer una gira pels Estats Units, Plant i Jimmy Page van escriure material per a "Presence", enregistrant-lo a Munich, Alemanya, amb Plant en una cadira de rodes. Durant la gravació, Plant va patir una recaiguda en el seu turmell, reflectint el destí d'Aquil·les. El títol reflecteix la lesió de Plant i també rendeix homenatge a l'atmosfera mística de les muntanyes de l'Atles al Marroc, que va influir en la lletra.

"Achilles Last Stand" va rebre resenyes positives dels crítics musicals. Stephen Davis, periodista de Rolling Stone, en una crònica de 1976 de "Presence", la va comparar amb els Yardbirds, elogiant la intensa percussió de John Bonham i el treball de Jimmy Page amb una feina de guitarra molt elaborada. Andrew Earles, periodista musical, en una ressenya retrospectiva, la va descriure com una pista de heavy metal potent i emocionant, suggerint-la com a precursora de la nova onada de heavy metal britànic.

LED ZEPPELIN - ACHILLES LAST STAND

Released: March 31, 1976

Album: Presence

"Achilles Last Stand" is the opening track on Led Zeppelin's seventh studio album, "Presence". Jimmy Page and Robert Plant started writing the song in the summer of 1975, drawing inspiration from Eastern music, mythology, and their travels. At over ten minutes long, it's one of the band's longest and most intricate studio recordings, featuring interwoven sections and multiple overdubbed guitar parts.

"Achilles Last Stand" draws on the myth of Achilles, who was dipped in the river Styx to gain immortality but remained vulnerable at his heel. Paris killed him in the Trojan War by hitting him in the heel with an arrow. Robert Plant's lyrics also reflect his travels through Morocco, Greece, and Spain, inspired by Flamenco and Moroccan traditions. They also reference William Blake's poetry, particularly "The Dance of Albion," symbolizing a resurgence. The mention of the Atlas mountains serves as a double entendre, alluding both to their physical presence and to the titan Atlas's mythological burden of holding up the world.

Robert Plant and his wife were in a car accident in Greece, breaking Plant's ankle. Rather than touring the US, Plant and Jimmy Page wrote material for “Presence”, recording it in Munich, Germany, with Plant in a wheelchair. During recording, Plant reinjured his ankle, mirroring the fate of Achilles. The title reflects Plant's injury and also pays homage to the mystic atmosphere of the Atlas Mountains in Morocco, which influenced the song's lyrics.

"Achilles Last Stand" garnered positive reviews from music critics. Rolling Stone journalist Stephen Davis, in a 1976 review of “Presence”, likened it to the Yardbirds, praising John Bonham's intense drumming and Jimmy Page's takeover with intricate guitar work. Music journalist Andrew Earles, in a retrospective review, described it as a galloping and exhilarating heavy metal track, suggesting it as a precursor to the new wave of British heavy metal.